CONCLUSIONS

Pel que fa a l’estat de salut de la població de Santa Coloma de Cervelló, cal destacar que, si bé els indicadors sociodemogràfics són millors en general que a la resta de la comarca i Catalunya (població més jove), els indicadors de salut no són, en general, millors que els de la resta de població.

---

Tampoc són pitjors. Això podria ser degut a que, malgrat la mostra de població que ha respost l’enquesta és representativa a nivell demogràfic, qui l’hagi respost siguin aquelles persones més preocupades pels temes de salut per tenir alguna problemàtica directa o indirecta. Aquest fet només es podria resoldre fent un mostreig aleatori, fora de l’abast d’aquesta diagnosi. De tota manera, les dades són plenament representatives de la població.

---

L’estat de salut percebut de la població en general és bo, així com la qualitat de vida percebuda, com també ho és el benestar emocional i social.

Tot i això, en diferents indicadors sobresurten negativament els paràmetres relacionats amb ansietat, estrès, sigui independentment o vinculat a l’adaptació a la pandèmia.

L’augment de trastorns adaptatius ha estat identificat també (qualitativament), posant el focus en el repte d’aconseguir una atenció a la salut mental de la població adequada.

També és molt elevada la prevalença de malalties cròniques que causen dolor. En el grup focal i entrevista amb la direcció del CAP també es va identificar aquest tema i van comentar l’interès que tindria de disposar activitats físiques adaptades ja que hi ha evidència que són positives per al control de les malalties.

De l’anàlisi de les respostes sobre la influència de diferents característiques del municipi de Santa Coloma de Cervelló en la salut de la seva població i dels resultats dels grups focals realitzats, es desprèn que en general no hi ha grans problemes, mancances o aspectes del municipi que influeixin negativament a la salut de la població, però sí que n’hi ha que poden millorar.

El principal punt fort que ha destacat tant en les respostes de l’enquesta com en els dos grups focals realitzats és l’entorn natural del municipi. Es valora com a principal actiu de salut que Santa Coloma de Cervelló sigui un municipi envoltat d’entorn natural, ja sigui boscos, el Parc Agrari del Llobregat o l’entorn fluvial. S’ha destacat l’existència d’una gran xarxa de camins senyalitzats que faciliten l’accés a aquest entorn natural, facilitant realitzar-hi diferents activitats físiques. Malgrat aquesta unanimitat també han sortit aspectes lligats a l’entorn natural del municipi que haurien de millorar. La qualitat ecològica del Llobregat, l’entorn fluvial, al seu pas pel municipi és mediocre. Amb l’augment de la freqüentació de l’entorn natural a rel de la pandèmia de Covid-19, han augmentat els actes incívics, especialment els “botellots”, de manera que aquest està més brut i amb residus que deixa la gent.

La qualitat ambiental del municipi és en general positiva, especialment la qualitat de l’aire, que segons l’estudi de la qualitat de l’aire realitzat per la unitat mòbil de la Diputació de Barcelona entre el desembre de 2019 i el febrer de 2020, és bona al municipi, sense passar mai cap llindar per cap contaminant atmosfèric. Malgrat això, durant els grups focals va sorgir el tema de la proximitat a l’àrea metropolitana i a zones industrials molt importants del Baix Llobregat i el temor que aquesta contaminació d’alguna manera també pugui arribar a afectar el municipi.

L’altre gran punt fort identificat és la densitat de població i la proximitat que això ofereix pels serveis, equipaments i especialment per les relacions socials i la vida associativa.

Tots els punts anteriors, però, tenen un aspecte negatiu ja que obliguen a una major mobilitat, que per una banda fa augmentar l’ús del vehicle privat, perjudicial ambientalment per la contaminació atmosfèrica i acústica i per la disminució de l’activitat física, i perjudica a aquelles persones que no en disposen. El fet que la majoria de població hagi de treballar fora del municipi també augmenta aquesta mobilitat obligada.

Aquest punt enllaça amb un dels punts febles identificats en l’enquesta però sobretot en el grup focal realitzat amb representants de la ciutadania que és un transport públic insuficient, tant per connectar els diferents nuclis de població de Santa Coloma de Cervelló, com per enllaçar-lo amb municipis propers, especialment amb el CAP Molí Nou i altres espais sanitaris de Sant Boi de Llobregat, referència per a l’atenció sanitària especialitzada. Un altre punt identificat és la manca de Farmàcia a la Colònia Güell, que obliga a la seva població, de mitjana d’edat més elevada, a desplaçar-se sense una bona connexió en transport públic.

Malgrat que en les respostes es valora molt positivament la bicicleta com a mitjà de transport, el seu ús és testimonial. S’identifica en els grups focals que el municipi té pendents molt pronunciades que no faciliten el seu ús.

Els serveis sanitaris es valoren també positivament i en destaquen les enquestes de valoració positives que reben. S’identifica un bon equip de professionals sanitaris i es destaca que és un equip amb una ràtio professionals/ciutadans majors que la mitjana catalana. De totes maneres, s’identifica l’augment de problemes de salut mental, disparat a rel de la pandèmia de Covid-19, com un repte ja que la seva gestió marcarà l’evolució de la salut de la població els propers mesos i anys. També s’identifica un problema de comunicació amb el CAP del municipi, ja que la cobertura mòbil al municipi és baixa en algunes zones. En aquest punt, tant en l’enquesta com en els grups focals, s’identifica que la pandèmia ha provocat que l’atenció sanitària sigui poc presencial i això en fa disminuir la confiança i la comoditat per a les persones, que reben la trucada no sempre en un bon moment o que necessiten poder parlar presencialment amb els seus professionals de referència. Els resultats en aquesta àrea estan molt marcats, doncs, pel context del moment i les dificultats tant dels serveis assistencials a donar resposta a tota la demanda amb els recursos limitats, com de les persones usuàries per adaptar-se als canvis i a veure com l’atenció sanitària habitual està més restringida. Des dels serveis sanitaris també fan èmfasi en que cal canviar alguns hàbits de consulta i potenciar altres vies per resoldre dubtes o problemes de la ciutadania a nivell sanitari que no només sigui trucar al CAP. En aquest sentit caldria fer pedagogia i explicar bé a la població de tota la informació disponible i per a quins canals.

Pel que fa als serveis socials, malgrat tenen una valoració mitjana a l’enquesta, en els grups focals s’identifiquen com un valor positiu, tot i que es destaca que molta gent no els coneix i que a Santa Coloma hi ha prejudicis en relació a acudir als diferents serveis socials del municipi. És a dir, a vegades persones o famílies a qui els útil un acompanyament o ajuda, però que no la necessitaven anteriorment o són de classe mitja, no volen demanar-ho per vergonya o por a ser assenyalats.

També s’ha destacat que malgrat tenir una població jove, d’edat per sota la mitjana, els darrers anys està augmentant la població més gran i això representa un repte en termes d’envelliment. A Santa Coloma de Cervelló això és especialment rellevant per la població que té la residència fora del centre urbà, ja que dificulta l’accés a serveis i equipaments, especialment en transport públic. També pels canvis en l’atenció sanitària, sigui per la baixa cobertura mòbil o per la seva digitalització. S’identifica que calen treballar recursos per un envelliment actiu. S’identifica també que l’atenció domiciliària és percentualment més baixa que la mitjana de Catalunya i que hi ha persones que necessitarien estar ateses per aquest servei i no ho estan.

L’últim gran punt feble detectat són els hàbits no saludables. En alimentació, destaca l’elevat consum de begudes ensucrades, que és molt per sobre la mitjana de Catalunya. Aquest resultat també es va trobar a l’enquesta de salut realitzada per la Diba a la població jove de 14 anys. Per la resta, l’adherència a la dieta mediterrània és bona. Un altre hàbit no saludable és el consum d’alcohol, amb un 5% de la població amb un consum de risc. El consum d’alcohol associat a “botellots” també s’identifica com un problema, no només de salut sinó de convivència, ja que originen sorolls, residus i molèsties als veïns. L’augment d’aquest tipus d’oci es relaciona amb una baixa oferta d’oci nocturn i lleure per a gent jove al municipi, problema molt agreujat pels confinaments durant la pandèmia. Malgrat això, en els grups focals es fa referència que l’incivisme relacionat no té a veure amb la pandèmia i que ja existia abans, senyalant una base més social de la problemàtica. També destaca l’elevat percentatge de població que no utilitza mètode anticonceptius (un 30%) o bé que no té en compte les malalties de transmissió sexual a l’hora d’escollir el mètode (gairebé un 18%).

En les respostes de l’enquesta s’identifica l’habitatge com un factor positiu per a la salut. En el grup focal de ciutadana es va matissar que l’accés a l’habitatge per a la població més jove comença a ser un problema degut a la seva mancança i l’augment de preus. Es preveu que part de la generació més jove no podrà accedir a un habitatge al mateix municipi.