ENTORN URBÀ SALUDABLE

Ningú pot negar que gats o coloms, així com d’altres espècies, formen part de la fauna urbana i rural. Al llarg dels anys, l’augment d’aquestes espècies en l’àmbit urbà ha comportat certs problemes amb la salubritat i higiene d’espais públics, al mateix temps han augmentat en aquests animals l’aparició de paràsits o malalties infectocontagioses greus.

Per aquest motiu és vital realitzar un control i un seguiment exhaustiu a l’evolució d’aquests animals en el seu dia a dia a la ciutat, per tal d’aplicar actuacions per la millora de la seva salut i per a la reducció dels exemplars registrats en la ciutat. Algunes d’aquestes mesures consistiran en proves serològiques per a la detecció de malalties en els animals, esterilització, marcatge per a la identificació d’animals ja controlats o desparasitació.

A part d’aquest control, també seran necessàries campanyes de sensibilització, per ser conscients que determinats actes com donar de menjar als gats o coloms de carrer, tenen riscos per a la salubritat i la salut humana.

A banda, cal fer esment al creixement de la població de senglars, que ha provocat un augment en la seva presència en els nuclis urbans on sovint ocasionen danys en parcs i jardins, bolquen els contenidors per buscar aliment o poden ser transmissors de malalties i paràsits. Per aquest motiu és necessària una gestió que dugui a terme tant mesures de control associades a la caça, en col·laboració amb les societats de caçadors, com mesures de caràcter preventiu o de protecció com poden ser la delimitació de zones mitjançant barreres repel·lents per aquesta espècia, barreres físiques, control de fonts d’aliments, o mesures per controlar-ne la natalitat.

Aquesta acció s’enfoca a donar continuïtat a les tasques que ja es realitzen des de l’Ajuntament en matèria de seguiment de les condicions sanitàries dels equipaments i espais públics municipals mitjançant inspeccions en les diferents instal·lacions per comprovar-ne les condicions sanitàries. En cas de detectar-hi mancances, s’hi posa solució per tal d’assolir el grau de compliment en relació a la normativa.

Al mateix temps, l’acció serà acompanyada d’una actualització del cens d’instal·lacions que poden transmetre legionel·losi i que estan sota la responsabilitat de l‘ajuntament (fonts, recs…), supervisant que totes elles disposen i apliquen el corresponent pla d’autocontrol.

Alhora, també es durà a terme un cens municipal per registrar la presencia de fibrociment en espais i equipaments que siguin propietat municipal, i en terrenys, parcel·les i edificacions que seguin de propietat privada. Un cop se n’obtinguin els resultats es procedirà a oferir suport a tots els afectats, per efectuar la retirada de tot el fibrociment registrat i d’aquesta forma erradicar aquest material de tot el municipi.

Aigua, salut i qualitat de vida es troben totalment relacionades, per aquest motiu cal garantir la qualitat de l’aigua d’abastament i treballar, en la mesura del possible, per millorar les propietats organolèptiques de l’aigua potable de xarxa.

En aquest sentit, des de l’Ajuntament es disposa d’una capacitat d’intervenció reduïda en aquesta matèria, si més no com a agent directe. Es donarà continuïtat a les analítiques anuals que es realitzen de l’aigua de boca, les quals es complementen amb analítiques i controls realitzats per l’Agència de Salut Pública de Catalunya, amb qui caldrà mantenir un contacte estret i directe.

Com que la distribució de l’aigua depèn d’Aigües de Barcelona i de l’Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat, també seria necessari que estiguessin al dia del control i seguiment que es fa, per tal de poder aplicar millores en les propietats de l’aigua quan sigui necessari. Des de l’Ajuntament es pot assumir una tasca de coordinació i contacte amb aquesta entitat, vetllant per instar-los a incorporar mesures que permetin millorar les propietats organolèptiques de l’aigua de boca.

Els efectes del canvi climàtic comportaran situacions climàtiques cada vegada més extremes, entre les quals s’inclouen les onades de calor, cada cop més freqüents i amb episodis de calor més alta i més llarga i perllongada.

Per aquest motiu és convenient i necessari que les administracions estiguin dotades d’un protocol d’actuació per aquests casos, que faciliti la comunicació amb la ciutadania i permeti activar els mecanismes necessaris per minimitzar els efectes nocius sobre la salut i el benestar de la població.

En l’elaboració i implementació del protocol d’actuació per a onades de calor serà necessari incloure: la identificació de la xarxa de refugis climàtics del municipi, mecanismes d’avisos i consulta diària de la informació meteorològica, relació de perfils o agents que puguin vehicular el contacte amb persones especialment vulnerables (residències per persones grans, per exemple) i previsió d’un mecanisme d’actualització d’aquests llistats (els quals requereixen d’autorització d’ús pel fet de poder contenir informació confidencial), recomanacions nutricionals davant la onada de calor, restriccions pels treballadors que desenvolupen la feina en la via pública per evitar que s’hi realitzin treballs en els moments de més impacte de calor. Així mateix, des de l’Ajuntament es vetllarà perquè determinades entitats (especialment residències i altres espais que puguin acollir gent gran) elaborin i implementin plans o protocols assimilables, i recollir-los de manera coordinada en el protocol municipal.

Finalment caldria establir la redacció d’una metodologia d’informació i avís, per fer arribar la informació relativa a la situació meteorològica i a les mesures a adoptar en  tota la ciutadania de forma ràpida a través d’una comunicació clara i concisa.

Santa Coloma de Cervelló està ubicada en l’anomenada Zona 1 de Qualitat de l’Aire de Barcelona (ZQA 01). En el mapa de les zones de qualitat de l’aire a Catalunya, aquesta zona és de les que té un índex de contaminació més elevat, provocat, sobretot, pel transit. Existeix una evidència científica sòlida que demostra que aquesta contaminació té efectes negatius sobre la salut.

Tot i que les dades específiques del municipi no mostren les mateixes problemàtiques que caracteritzen l’àmbit metropolità, per la seva proximitat convé prendre una posició preventiva i de cautela. Per aquest motiu, cal realitzar un seguiment de la qualitat de l’aire, que permeti disposar d’informació específica sobre la situació al municipi. En aquest sentit, es poden consultar les dades publicades pel Departament d’Acció Climàtica referides als enregistraments de les cabines oficials (Xarxa de Vigilància i Previsió de la Contaminació Atmosfèrica). A banda, cal tenir en compte que la mateixa Generalitat de Catalunya o la DIBA ofereixen suport als municipis amb campanyes puntuals d’avaluació de la qualitat de l’aire. Es poden consultar els recursos i procediments disponibles a la Guia elaborada per la Direcció General de Qualitat de l’Aire i Canvi Climàtic de la Generalitat. A banda, caldria elaborar un protocol municipal d’actuació en cas d’alertes i episodis de contaminació, que permeti organitzar i planificar la operativa en aquestes situacions excepcionals però amb una elevada incidència en la salut, especialment en persones vulnerables (nadons, infants, persones grans, persones amb malalties cardiorespiratòries, embarassades, etc.). El protocol contindrà les mesures de gestió i seguiment corresponent per avaluar de forma correcta la qualitat de l’aire, un procediment d’avís i notificació dels episodis i material divulgatiu sobre mesures i recomanacions a emprendre en cas d’elevada contaminació. Es podran tenir en compte les directrius i materials elaborats per la Generalitat de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona al respecte. Com a part del protocol caldrà implementar un programa d’informació i sensibilització sobre la qualitat de l’aire i salut, de manera que la població sigui conscient de la incidència d’aquest aspecte, com actuar en casos d’episodis de contaminació per protegir la seva salut  i, alhora, pugui conèixer què està a les seves mans per contribuir a la millora de la qualitat de l’aire i, per tant, a la seva pròpia salut.

Les polítiques sobre els espais públics han tingut diferents prioritats i en molts casos aquestes han girat entorn a qüestions de manteniment, estètica, facilitació del trànsit rodat i dels desplaçaments. Actualment, i especialment en la situació de reestructuració de les vies públiques a causa de les noves demandes de la societat, les prioritats són diferents. És per això que es considera convenient avançar cap a la incorporació de criteris de salut en el disseny dels espais públics, tant en la creació de nous com en la remodelació o millora dels existents.

En aquest sentit, es proposa crear un grup de treball en què, a partir de directrius i recomanacions publicades per organismes de reconeguda trajectòria, s’elabori una instrucció interna que faciliti aquesta incorporació de la perspectiva de la salut en l’espai públic. En especial, es recomana prendre en consideració la Guia Entorn urbà i salut, de la DIBA, que conté un ampli recull d’actuacions i criteris que van en la línia proposada.

Com a mesura addicional, i en cas que es dugui a terme una intervenció especialment emblemàtica o significativa, caldria valorar la oportunitat de realitzar una prova pilot d’implementació de l’Eina per avaluar els determinants de salut a l’espai públic, també elaborada per la DIBA i de la qual es poden extreure aprenentatges d’interès. En qualsevol cas, els criteris a tenir en compte han d’incloure, com a mínim, els següents àmbits:

• Naturalització i increment del verd
• Selecció d’arbrat que no provoqui al·lèrgies
• Presència d’elements que generin ombra
• Presència de punts d’hidratació i descans
• Paviments permeables per prevenir l’efecte d’illa de calor
• Foment de l’activitat física (especialment en zones de joc infantil)
• Mobiliari urbà que incentivi la vida comunitària i les relacions

L’augment de mascotes, i més concretament de gossos, en els nuclis urbans els darrers anys és un fet evident. És per això que la morfologia de les ciutats necessita adaptar-se a aquestes noves necessitats que presenten els propietaris d’aquests animals i els propis animals, sota una mirada del benestar i la salut multiespècie, parant també atenció a la convivència amb altres persones.

Per aquest motiu, es proposa la creació d’espais  espais d’esbarjo per a gossos, habilitats per l’Ajuntament, permetent als propietaris de gossos disposar de zones adequades dins l’àmbit urbà perquè els gossos puguin fer les seves necessitats i esbargir-se sense pertorbar la convivència amb la resta d’usuaris de la via pública i veïns de la ciutat i sense risc per als propis animals.

Els serveis de neteja i manteniment municipals faran un seguiment específic i programat de l’estat i condicions en què es troben aquests espais, mentre que els usuaris estaran obligats a fer-ne un ús responsable, portar els animals lligats i recollint els seus excrements.

D’altra banda, i també en resposta als suggeriments dels propietaris de gossos, es farà una anàlisi de la viabilitat de permetre la circulació de gossos sense lligar en alguns espais i moments concrets.

L’Ajuntament de Santa Coloma compta amb un programa de controls a activitats de tercers que té com a objectiu evitar els riscos per a la salut de les persones que es deriven d’aquestes activitats, vetllant pel compliment de la normativa corresponent. Cal tenir en compte que aquest tipus de vigilància i control és fonamental per evitar toxiinfeccions alimentaries i d’altres tipus d’infeccions.

Una tipologia d’establiments que són especialment objecte de control són els relacionats amb els productes alimentaris (comerç minorista i de restauració), el risc sanitari dels quals depèn del tipus d’activitat i el volum de producció o venda però també de les instal·lacions, de les bones pràctiques de manipulació d’aliments i dels autocontrols sanitaris que portin a terme. Caldrà donar continuïtat a les tasques de control (visites d’inspecció) que ja es realitzen, en funció d’una classificació dels establiments alimentaris en funció del risc sanitari associat. A banda, es farà seguiment d’aquest servei per tal de detectar oportunitats de millora, valorar-les i, si s’escau, implementa-les.

A banda, existeixen d’altres tipus d’establiments que també poden suposar un focus de risc, en els quals cal fonamentalment fer un control i sensibilització en matèria d’higiene: perruqueries, centres d’estètica, centres de tatuatge i/o pírcing.

Finalment també cal que les activitat organitzades per entitats i col·lectius també es facin de forma segura, per la qual cosa l’Ajuntament oferirà formació i assessorament i controlarà que s’adoptin les mesures corresponents.